El territori de Lleida acull del 22 al 26 de gener una nova edició de la International Wine Business Meetings. Un certamen, que enguany arriba a la vintena edició, organitzat per la Cambra de Comerç de Lleida, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, Caixabank i Acció. En aquesta ocasió, els mercats objectius són Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Croàcia i Sèrbia.
Els principals objectius d’aquesta vintena edició són: donar a conèixer la qualitat i diversitat dels vins catalans entre els països participants; crear llaços de relació entre empresaris, productors i els principals importadors del sector, permetent que els productors puguin mostrar les seves finques i cellers als convidats estrangers; i com a objectiu principal, augmentar les exportacions de vins als Països Bàltics i als Països Balcans.
Durant els dies que dura l’Internacional Wine Business Meetings s’han programat diverses accions. Per una banda, reunions entre representants dels cellers i els importadors, que tindran lloc a l’AgrolivingLab, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de Lleida, els dies 23 i 24 de gener. Per altra banda, també s’han previst dinars-networking, així com visites privades a cellers, concertades durant els B2B entre cellers i importadors. A més de l’acte de presentació de la vintena edició, que es durà a terme aquest dilluns i comprarà amb la presentació de la ponència ‘El sector vitícola català’.
Per què els Països Bàltics i els Països Balcans?
Sèrbia està registrant en els últims anys un creixement sostingut tant en el consum de vi com en el seu valor, gràcies a un major coneixement i apreciació del vi com a producte. Pel que fa a Bulgària, aquest té un consum similar de vi al de Sèrbia -12,5 litres per càpita- i les seves importacions van assolir els 30 milions d’euros l’any 2022. Per la seva part, Croàcia es caracteritza per ser un dels països de la zona amb un major consum per càpita de vi; concretament, 28,8 litres, segons l’Organització Internacional del Vi, unes xifres de consum molt similars a les d’Espanya.
Pel que fa als Països Bàltics, tant Estònia, com Letònia i Lituània tenen un volum d’importació similar al de mercats com Mèxic o Polònia. Les importacions de vi d’aquests tres països van assolir els 520 milions d’euros l’any 2022.