Les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Lleida i Tarragona celebren una trobada institucional amb la futura posada en servei del túnel de Lilla a l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, i l’arranjament viari de la connexió entre la sortida del túnel i l’entrada a l’autopista l’AP-2, que suposarà un nou marc de relacions entre les terres de Ponent i el Camp de Tarragona, que possiblement sigui operativa el 2024. Les Cambres han protagonitzat una reivindicació històrica de més de quaranta anys reclamant aquesta autovia, que van intensificar-se a partir del 2010 amb trobades econòmiques i empresarials. I el 2017 amb la societat civil i els ajuntaments afegint-se a aquest clam per l’elevat nivell de sinistralitat i el mal estat del viari.
L’autovia A-27 és un objectiu estratègic supracomunitari i estatal, atès que forma part de l’eix d’autovies subpirinenc, que discorre des de Sant Sebastià al Cantàbric fins a Tarragona a la Mediterrània, i que objectivament té un notori valor estratègic:
- Corregeix el disseny radial de la xarxa de carreteres de l’Estat.
- Comunica un extens teixit econòmic i empresarial entre les comunitats autònomes del País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, que representa el 12,5% de la superfície, el 27% de la població i 31,6% del PIB de l’Estat espanyol.
- Garanteix la funcionalitat com a eix de comunicació entre els fronts portuaris del Cantàbric i de la Mediterrània.
Aquest marc territorial ha servit a les Cambres de Lleida i de Tarragona per posar damunt de la taula els principals impactes sobre els quals volen treballar estretament durant els propers anys per al seu desenvolupament territorial:
- Millorar la relació del Port de Tarragona amb el seu hinterland, dotant-la d’una via de gran capacitat que la majoria de ports estatals disposa. El 25% dels moviments portuaris tenen origen-destí amb el quadrant nord-est peninsular en tràfics com l’agroalimentari, automobilístic, pasta de paper, siderúrgic o animals vius. Aquesta major accessibilitat pot donar noves oportunitats de negoci o incrementar-ne els actuals, que cal treballar i posar en valor.
- Consolidar-se com a hub logístic del Corredor del Mediterrani. Actualment, el sector transports suporta amb carburants i temps per circumdar fins a l’AP-2 més de 70 km per trajecte fins que no es posi en servei l’A-27. Així mateix, el 20-25% del transport pesant es dirigeix també al quadrant nord-est peninsular. Sens dubte, l‘obertura al trànsit del túnel de Lilla consolidarà ambdós espais logístics. Lleida impulsa el polígon d’activitat econòmica Torreblanca-Quatre Pilans amb terminal intermodal pròpia i 433 ha, dels quals desenvoluparà en una primera fase 222 ha de gran parcel·la que esperen ser aprovats urbanísticament a finals de 2022. L’àrea de Tarragona disposa de creixements com la ZAL amb 92 ha dins el recinte portuari, que està dissenyat per convertir-se en un innovador centre de transferència de mercaderies, o bé els desenvolupaments del polígon industrial Constantí lligats a la logística de tot tipus, ambdós amb connexió ferroviària també.
- Complementarietat dels mercats turístics. Entorn un 25% dels turistes estatals de la Costa Daurada accedeixen al litoral per aquesta via. Aquesta interrelació amb la demanda turística és una oportunitat per treballar productes turístics complementaris entre les dues destinacions a partir de la flexibilitat que suposarà un desplaçament més ràpid i còmode.
