La Memòria Econòmica de Lleida 2022 ha estat presentada avui dimecres per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb Víctor Falguera, RDi manager d’AKIS International i vocal a Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, qui ha presentat l’article monogràfic ‘El nou sector agroalimentari: propostes per obrir el debat’. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Carles Giribet, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó.
Carles Giribet, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, ha explicat que “informes com el que presentem avui permeten tenir un coneixement més profund de la realitat econòmica lleidatana”. Giribet també ha volgut recordar que una de les tasques de l’ens, tant de Lleida com de Tàrrega, també és ajudar a les empreses en el seu procés de digitalització, per millorar la seva competitivitat. En aquest sentit, ha afirmat que “no només assessorem i orientem a les empreses, sinó que també les ajudem a accedir a les ajudes que puguin interessar-los”.
Per la seva banda, Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida, ha valorat molt positivament les dades presentades aquest dimecres, tot i que ha mostrat la seva preocupació per la manca d’inversions al territori. “Ens calen millors infraestructuresviàries, ferroviàries, digitals i també de reg”, ha apuntat. “I això passa perquè les administracions apliquin els seus recursos i creguin en les nostres empreses. Si aconseguim això, i convertim el territori en un espai amigable, evitarem també la fuga de talent”, ha afegit Saltó.
L’economia de Lleida registra un creixement superior al de la mitjana catalana el 2022
Segons estimacions pròpies, l’economia de Lleida ha crescut un 5,8% interanual, tres dècimes per sobre de la mitjana catalana. Lleida i Barcelona són les dues províncies que han registrat un creixement més elevat el 2022. Aquesta evolució dona continuïtat a la recuperació econòmica que es va iniciar a Lleida el 2021 (5,6%), després de la intensa davallada que es va produir el 2020 per la pandèmia (-11,2%). La menor dependència del turisme estranger i el major pes del sector agroalimentari en l’economia lleidatana, explicarien la seva ràpida recuperació econòmica.
Per sectors, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat favorablement a la construcció i a la resta de serveis, mentre que a la indústria i al comerç es troben en terreny negatiu.
El 43% de l’ocupació creada entre 2019 i 2022 a Lleida es concentra en el sector públic (inclòs sanitat)
L’ocupació ha tancat el 2022 amb un màxim històric de 188.350 afiliats (1,2% més que el 2021). Durant el període 2019-2022, l’ocupació ha crescut un 4,8% a Lleida, però destaca l’increment del 10,1% a la construcció —el més elevat de les quatre províncies— i del 3,4% al sector industrial. Tot i que el gruix de l’ocupació creada en valors absoluts es concentra en el sector serveis (6.492 afiliats d’un total de 8.576 més a Lleida).
Com es pot veure al gràfic, els sectors que més ocupació neta han creat els darrers tres anys són: administració pública (inclòs sanitat), transport i emmagatzematge, construcció i indústria. Continuen sense crear ocupació neta l’agricultura i l’hostaleria.
A més, les dades d’afiliacions dels primers cinc mesos de l’any 2023 confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Lleida. Les 206.061 afiliacions de maig són el valor més alt de la sèrie i un 3,6% superior a la xifra del mateix mes de l’any anterior. A nivell comarcal, la reducció de l’atur el 2022 ha estat més intensa al Segrià i a les comarques més turístiques del Pirineu.
Creixement rècord de les exportacions de Lleida el 2022 impulsat pels olis i pinsos
El 2022 les exportacions (en valor) han augmentat un 15,6% i les importacions un 38,6% –ambdues assolint xifres rècord des de l’inici de la sèrie disponible. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars a Lleida ha augmentat un 1,3% fins a les 986 empreses.
El primer sector exportador són les fruites, hortalisses i llegums, amb 580 milions d’euros exportats i un descens de l’1,3% respecte al 2021. No obstant això, Lleida exporta el 34,4% de les fruites, hortalisses i llegums de Catalunya. El segon sector exportador és el de greixos i olis (410 milions i un 42,8% més que el 2021), seguida dels pinsos animals (347 milions i +27,2% anual) i els productes carnis (322 milions i un +4,3%). El pes d’aquestes quatre activitats en el total exportat de la demarcació és del 57%. Quant a les importacions, el sector líder és el de cereals que el 2022 ha registrat un increment del 113,8%, a conseqüència del fort increment de preus que ha patit derivat la guerra a Ucraïna.
Els primers quatre mesos del 2023, les exportacions de béns, en valor, han continuat la tendència positiva amb un creixement interanual acumulat del 4,4%.
El nombre de turistes a Lleida en els primers cinc mesos de 2023 ja ha recuperat xifres prepandèmia
El 2022 les Terres de Lleida van tenir gairebé 300.000 turistes allotjats en hotels, el 93% dels que hi va haver el 2019. Aquest percentatge de recuperació és similar al d’altres marques turístiques com Pirineus (94%), però inferior al de la Val d’Aran (103%). En tot cas, és superior al percentatge de recuperació de Barcelona ciutat i la Costa de Barcelona, on els percentatges de recuperació s’han quedat per sota del 90% el 2022.
En els primers cinc mesos de 2023, el nombre de turistes allotjats en establiments hotelers a Lleida ha accelerat la recuperació i ja supera en un 2,5% la xifra del mateix període de 2019. Aquest creixement és més positiu que l’1,3% registrat al conjunt de Catalunya. Destaca que tant el turisme nacional com l’estranger superen les dades de prepandèmia a Lleida (en un 1,3% i 7,4%, respectivament). Les previsions per a l’estiu són optimistes i s’espera superar les xifres rècord assolides el 2019.
Perspectives econòmiques més positives el 2023, però riscos a l’alça a mitjà termini
L’economia de Lleida ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any, gràcies a la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació, a la favorable marxa del turisme i a l’impacte dels fons de recuperació, que comencen a donar vigor a la inversió.
Però esperem que aquest dinamisme vagi de més a menys en la part final de l’any pel menor creixement de les exportacions —que es veuran afectades per l’alentiment de l’economia europea, especialment l’alemanya—, i sobretot per l’efecte de la pujada dels tipus d’interès sobre la demanda interna.
La política monetària europea s’enfronta al gran dilema de frenar la inflació, no aturar el creixement i evitar una crisi financera. De l’èxit que tingui amb la seva actuació, dependrà la marxa de l’economia els propers anys.
