- El PIB de Lleida va créixer un 6%, més que la mitjana catalana, després de caure un 8% el 2020, menys que el conjunt de Catalunya.
- Les exportacions creixen un 16,7% el 2021 i assoleixen un màxim històric.
- Les pernoctacions hoteleres s’han recuperat completament els primers cinc mesos de 2022 a Pirineus, Val d’Aran i Terres de Lleida.
La Memòria Econòmica de Lleida 2021 ha estat presentada per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb el professor de la UdL, Jordi Moreno, que ha presentat l’article monogràfic ‘Fluxos d’empreses entre la província de Lleida i la resta de territoris’. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, i el president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Carles Giribet.
L’economia de Lleida registra un creixement econòmic molt positiu el 2021, però només recupera parcialment la caiguda registrada el 2020
L’economia de la demarcació de Lleida va créixer un 6,0% el 2021, segons estimacions pròpies, recuperant parcialment la caiguda registrada el 2020 (-8,0%), que va ser molt menor a la registrada per la resta de províncies catalanes. Com a resultat d’aquesta evolució positiva de l’economia, el nombre d’empreses a Lleida s’ha recuperat parcialment i se situa en 16.072 al maig de 2022, un 2,9% menys que la xifra que hi havia al maig de 2019.
Ràpida recuperació de l’ocupació, que al juny de 2022 ja és un 0,8% superior al nivell precrisi
Els ERTO han permès que la intensa caiguda del PIB de 2020 no s’hagi traslladat amb la mateixa intensitat en l’ocupació, i que la recuperació del mercat laboral hagi estat molt ràpida el 2021. De fet, el 2021 les afiliacions han crescut un 4,7% a Lleida, superant el creixement registrat pel conjunt de Catalunya (4,2%), fet que indica la major intensitat de la recuperació viscuda a la demarcació de Lleida. Des del mes de gener de 2021, el nombre d’afiliacions a Lleida supera els nivells precrisi de 2019.
Durant els primers sis mesos de 2022 ha continuat la intensa recuperació del mercat laboral lleidatà. Al juny, s’han assolit 201.331 afiliacions a la seguretat social, un 0,8% més que el mateix mes de 2019.
La internacionalització de l’empresa lleidatana continua forta i resilient a la pandèmia
El 2021 les exportacions de Lleida han augmentat el 16,7% respecte al 2020, un percentatge inferior al 21,5% registrat pel conjunt de les exportacions catalanes. Però cal tenir en compte que el 2020 les exportacions de Lleida van créixer un 0,8%, mentre que les catalanes van retrocedir un 10,3%. Les exportacions de fruita, hortalisses i llegums, que representen el 23% del total, han augmentat un 13,5%, mentre que les de carn s’han reduït un 9,5% després del fort repunt de 2020. També augmenten les exportacions d’olis (11,7%), pinsos animals (30%) i altres semimanufactures (61%). Els primers quatre mesos de 2022, ha continuat la tendència expansiva amb un creixement interanual acumulat del 19,5%, superior al 14% registrat pel conjunt de Catalunya. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars a Lleida ha augmentat el 2021 fins a un màxim històric de 972, un 3,3% més que l’any anterior.
El turisme a Lleida s’ha recuperat completament en els primers cinc mesos de 2022
El 2021 les Terres de Lleida van tenir 216,7 mil turistes allotjats en hotels, el 67% dels que hi va haver el 2019. Aquest percentatge de recuperació és similar al d’altres marques turístiques com Pirineus (66%) o Val d’Aran (62%), però és superior a la de Barcelona i la Costa de Barcelona, on els percentatges de recuperació estaven al voltant del 40% el 2021.
En els primers cinc mesos de 2022, el nombre de pernoctacions hoteleres a la Val d’Aran ja és un 6% superior a les del mateix període de 2019, als Pirineus és un 11% més i a les Terres de Lleida un 2% superior. Per tant, es pot afirmar que el turisme a Lleida ha recuperat els valors precrisis de forma generalitzada.
Perspectives econòmiques més incertes per al 2022
Més enllà del balanç de 2021, les perspectives econòmiques per al 2022 són cada vegada més incertes per l’elevada inflació i les pujades de tipus d’interès que ha anunciat el BCE. La resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d’Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l’actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi.
Malgrat això, s’espera que l’economia de Lleida creixi el 2022-2023, impulsada pel fort dinamisme del mercat laboral i la major execució dels fons Next Generation EU, fet que propiciarà un efecte arrossegament sobre la inversió privada.
Els fons Next Generation és el major paquet fiscal de la història a Europa, i significarà un desemborsament de recursos de 140.000 M€, equivalent a l’11% del PIB espanyol. Però perquè aquest instrument tingui un veritable efecte transformador sobre el teixit productiu, cal una distribució territorial justa, una selecció de projectes competitiva, major col·laboració público-privada i una gestió pública més àgil i coordinada entre administracions.
MONOGRÀFIC: Fluxos d’empreses entre la província de Lleida i la resta de territoris. Per on es perd el teixit productiu lleidatà?
Aquest monogràfic, elaborat pel professor Jordi Moreno de la UdL, pretén complementar els resultats de l’estudi publicat el 7 de març de 2022 on s’analitzava la deslocalització d’empreses de les comarques de Lleida entre els anys 2015 i 2020. En aquest nou estudi que es publica a la Memòria s’estudia, no només les sortides empresarials de Lleida, sinó també les entrades per tal de conèixer els saldos nets tant per sector com per província d’origen/destí.
Les principals conclusions que s’obtenen són:
- El saldo negatiu acumulat durant el període 2015-2020 és de 87 empreses menys a Lleida. Per sectors, únicament en tres sectors d’activitat s’observa un saldo positiu (Comerç, Construcció i Hostaleria), i en cap d’ells aquesta diferència supera les 5 empreses. En canvi, en un total de catorze sectors d’activitat s’observa com les sortides van superar les entrades, desembocant en la ja mencionada pèrdua de teixit productiu en el conjunt del territori lleidatà. Entre els sectors que s’han vist més afectats a conseqüència d’aquests fluxos, trobaríem el de les activitats administratives (-14 empreses), la indústria manufacturera (-13), l’agricultura i ramaderia (-11), les activitats professionals (-11), les activitats immobiliàries (-10) i el subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (-9). Aquests resultats posen de manifest que les mesures que s’adoptin han de ser transversals, i tenir capacitat per influir en diversos sectors simultàniament, si bé els més afectats, i que per tant requeririen d’accions prioritàries, serien els de les activitats administratives i professionals, la indústria, i el sector agroalimentari en el seu conjunt.
Gràfic: Flux net d’empreses segons sector d’activitat a Lleida (2015-2020)
- Els resultats per província d’origen/destí mostren que si bé la província de Barcelona atrau a moltes de les empreses que marxen de Lleida, també són moltes les empreses de Barcelona que segueixen el camí contrari, fins al punt de compensar aquesta fuga d’empreses en termes absoluts (+25). Per contra, s’ha observat una dèbil posició competitiva envers altres territoris, especialment Madrid (-42) i Osca (-39), on l’arribada d’empreses d’aquests territoris únicament cobreix una tercera part del total d’empreses que hi van marxar. És per això, que cal prestar especial atenció als motius esgrimits pels empresaris que s’hi han traslladat a aquests territoris (agilitat administrativa, disponibilitat de sòl industrial i política fiscal, entre d’altres).
Gràfic: Flux net d’empreses entre Lleida i la resta de províncies
