Article de Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida
La plana de Lleida és una de les zones agrícoles més importants del país, amb una gran varietat productiva. Els principals modeladors del paisatge físic i humà són l’agricultura i la ramaderia. No obstant, la producció primera d’aliments pateix una gran pressió transformadora, motivada per factors com ara el canvi climàtic, la reforma de la PAC, el canvi de les tendències de consum, la digitalització o la competència en els usos del sòl.
El sector agrícola de Ponent està sofrint crucials canvis estructurals. I és aquí on entren en joc nous models de producció, amb una major addició de valor dels productes i amb una major interrelació entre els diferents models, amb un objectiu clar: construir un sector agroalimentari més resilient i sostenible.
Voldria aplaudir la iniciativa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per haver analitzat amb rigor l’impacte del canvi climàtic en el nostre sector agroindustrial, i com aquest s’haurà d’adaptar a les noves realitats. L’estudi que han elaborat recull les principals tendències i vectors de canvi en diversos àmbits socials i productius, que poden tenir efectes directes en la producció, transformació, distribució i consum d’aliments.
Entre els escenaris futurs es plantegen opcions com: nous conreus adaptats a noves condicions climàtiques; l’enfortiment i extensió del model cooperatiu; nous aliments -fonts de proteïna alternatives i aliments funcionals-; tecnologies de traçabilitat alimentària -blockchain-; noves tecnologies aplicades a l’agricultura -sensors, intel·ligència artificials, anàlisi Big Data i enginyeria genòmica-; així com noves tecnologies en els processaments d’aliments -economia circular, envasos de base biològica-, entre d’altres.
Amb aquests nous escenaris, es plantegen també nous models productius. En aquest sentit, l’estudi planteja cinc nous models a aplicar al territori de Lleida: producció del blat de moro sostenible per a l’obtenció de derivats per alimentació humana i animal, així com l’aprofitament de la tija per a aïllament tèrmic de construcció; producció i transformació de lleguminoses de gra per obtenir productes amb un alt contingut de proteïna vegetal; cultiu de brassicàcies de tardor en un context d’increment de les temperatures per efecte del canvi climàtic; producció de fruita dolça a través de sistemes altament tecnificats de cogeneració d’energia i biomaterials; i elaboració de productes alimentaris a base de mescles de proteïna animal i vegetal.
Nova organització territorial
La implantació d’aquests cinc models proposats en l’estudi té una sèrie d’impactes socials i ambientals associats, així com unes implicacions pel que fa a l’organització territorial. Per exemple, la reducció i racionalització dels insums aplicats a l’agricultura contribueix a reduir la seva petjada ambiental. Així mateix, la proposta té també un component més o menys intens d’industrialització -transformació de subproductes, l’alimentació humana, fabricació de pinsos…-.
Finalment, aquest nou replantejament també presenta oportunitats de gestió compartida. Com per exemple, d’energia -comunitats energètiques-; de capital humà -permetria superar la temporalitat i la manca de mà d’obra i estabilitzar els llocs de feina-; i de cooperatives i centrals hortofructícoles.
Són moments de canvis i de transformació del nostre model productiu agroalimentari. Aprofitem-ho!
