Article de Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida
Fa molts dies que ens arriben informacions i alertes per diferents canals avisant que l’escassetat d’aigua s’està convertint en un problema cada cop més dramàtic. La manca de pluges i les altes temperatures registrades en els últims mesos -tret d’aquestes últimes nevades- tenen en alerta dia i nit a tots els pagesos que necessiten aquest bé escàs per tirar endavant les seves produccions.
Sense anar més lluny, el Govern de la Generalitat va fer fa dues setmanes una crida perquè ciutadania i institucions augmentessin els esforços per estalviar aigua i poder fer font a la sequera que viu Catalunya. De no ser així, i en cas de no registrar-se noves precipitacions en les properes setmanes, es podria entrar en un escenari d’excepcionalitat entre finals de març i principals d’abril. Una situació que implicaria mesures molt més restrictives que les actuals i ens veuríem obligats a ajustar l’oferta d’aigua a la disponibilitat limitada de les reserves. És per això que cal modificar hàbits.
Canals en alerta
Una sensació similar és la que tenen els presidents de les comunitats de regants lleidatanes, qui segons les seves previsions, asseguren que l’any serà molt sec i calorós i que la situació només farà que empitjorar.
No obstant, alguns dels presidents són optimistes en què es registraran noves precipitacions que permetran emmagatzemar una mica d’aigua, i podran començar la campanya de reg -prevista per mitjans de març- amb totes les garanties.
És cert que algunes agències de meteorologia apunten que aquest mes de febrer serà molt plujós a casa nostra. Tot i que si fem una comparativa amb les previsions de l’any passat, estem molt lluny d’aconseguir xifres com les del 2022, quan es va registrar una campanya crítica. Cal recordar que en els últims anys, per exemple, el canal Segarra-Garrigues ha mantingut uns 268 hectòmetres cúbics de mitjana, i ara mateix en tenen 40. Per tant, per arribar a tenir una situació com la de l’any passat, que va ser molt dolenta, ha de ploure més del doble que l’any passat.
Modernització i tecnologia
En situacions d’escassetat d’aigua és important comptar amb eines i sistemes que la regulin, en permetin afinar la quantitat i evitin malgastar-la. I no sols això, també és important poder disposar de la tecnologia més puntera per poder aturar el pas d’aigua quan detecti que ja n’hi ha suficient, així com evitar regar finques que no els és necessari.
Alhora, la modernització d’aquestes infraestructures claus pel territori suposen una oportunitat pels sectors empresarials vinculats. Sistemes de monitoratge, programadors de reg, tecnologies de reg, empreses d’obra pública i moltes altres amb tecnologies aplicades al sector, tenen una gran oportunitat en aquesta realitat de ser més eficients en la gestió de l’aigua.
Això ho coneixen de primera mà les comunitats de regants del nostre territori i estipulen una sèrie de paràmetres per poder gestionar l’aigua de la millor manera. En aquest sentit, tant la comunitat de regants del Canal d’Algerri-Balaguer així com la del Canal Segarra-Garrigues aconsellen als seus pagesos només una collita de blat de moro per campanya, i en funció de les precipitacions fer-ne una altra més endavant.
Per aquests motius, els experts asseguren que una bona gestió de l’aigua, juntament amb la modernització del reg són claus per produir més i també assegurar el futur i l’arribada de l’aigua a tothom. En aquest sentit, si estigués tot modernitzat avui dia, no estaríem parlant d’escassetat d’aigua.
Problemes i entrebancs
Però l’escassetat d’aigua no és l’únic hàndicap que es troben els regants. El preu de l’energia també suposa per ells un important cost econòmic. I és que, per exemple, al canal Algerri-Balaguer han de bombar l’aigua per fer-la arribar a totes les finques, amb l’elevat cost que això suposa per l’encariment del preu de l’energia. És per això, que els seus responsables estan estudiant implantar una planta fotovoltaica per estalviar costos energètics.
En el cas del Segarra-Garrigues estan treballant en un projecte molt ambiciós per posar plaques solars a les basses, amb un objectiu clar: regar a cost 0. Al Canal d’Urgell, per la seva part, volen compartir costos energètics amb alguna ciutat de Catalunya per estalviar costos. Per contra, en el cas del Canal de Pinyana no es contemplen la instal·lació de plaques, ja que es tracta d’un canal molt estret que faria inviable el seu manteniment.
La tasca de les comunitats de regants és clara: treballar sense parar per aconseguir la màxima eficiència i eficàcia, així com estalviar com més aigua millor, per no arribar a un altre període d’escassetat i sequera com el que es viu actualment.
Des del territori, i concretament el món empresarial, no podem perdre aquest avantatge competitiu que suposa ser el territori català amb més recursos hídrics. Ja ho diu el refrany: ‘Renovar-se o morir!’.
