Deixem enrere un 2021 complicat en molts sentits, però principalment en l’àrea econòmica. Han estat 365 dies de constància i lluita pel món empresarial lleidatà. És ben cert que vàrem començar l’any amb aquella il·lusió de fer fora una pandèmia que ens havia estat turmentant a tots, i de manera molt especial a sectors com el comerç, la restauració i el lleure nocturn; qui van rebre les conseqüències del confinament i de les restriccions. L’epidèmia de la Covid-19 ens ha estat afectant durant un any i mig. I tot i que durant el primer semestre d’aquest 2021 semblava que la situació anava millorant sensiblement, els lleidatans i lleidatanes hem vist com ens ha arribat la sisena onada i novament s’ha produït un cert estancament, que ha fet que aquest any que deixem enrere no hagi estat l’any de l’esperada recuperació.
Ara bé, si ens preguntem si estem millor o pitjor respecte a l’any anterior cal anar a les estadístiques de creixement del PIB. Les dades ens mostren que vam tancar l’exercici 2020 en un -10,8% a escala nacional, davant el 5% d’augment del PIB en l’exercici 2021. Unes xifres que mostren que no anem tan malament, encara que les nostres sensacions siguin més pessimistes.
L’estructura del teixit productiu del nostre territori, que fonamenta una bona part del mateix en una especialització agroalimentària, fa que els cicles econòmics expansius siguin més relaxats i no tinguin els creixements accelerats que poden generar altres sectors manufacturers. Això ha estat positiu perquè l’impacte especialment de la davallada del consum no hagi afectat tant la nostra economia, però, en canvi, no tenim la mateixa acceleració de creixement que d’altres zones en moments d’expansió econòmica.
Augment dels costos de producció
Des del vessant econòmica global, el món empresarial ha hagut que fer front a augments importants dels costos de producció com l’energia, els nolis i la manca de microxips. En aquest sentit, la dependència energètica del nostre país del gas i del petroli ha provocat un augment dels nostres costos de producció i, per tant, una reducció de marges, donat que en la major part de sectors no s’ha pogut repercutir en els clients per la contracció de la demanda. Tenim un gran repte pendent com a país i és definir clarament el model energètic què volem. Està clar que hem d’anar cap a un model energètic sostenible, molt fonamentat en energies renovables, però caldrà tenir present que no ha de suposar un cost sensiblement important per als sectors empresarials.
És probable que en aquest període de transició cap a un model energètic sostenible hàgim d’utilitzar encara energies com la nuclear i el gas per poder mantenir aquest equilibri de preus. En aquest sentit, caldrà tenir present que els Fons Next Generation han de servir per fer aquest canvi de model energètic i neutralitzar el cost de l’adopció de nous models energètics.
Aquest any també les empreses hem hagut de suportar l’augment dels costos dels nolis, que han tingut increments molt importants al llarg de l’any. La Covid-19 ha afectat de manera global i moltes companyies navilieres han aturat part de les seves flotes. També cal recordar que enguany hem tingut greus problemes de disponibilitat de semiconductors.
El gran fabricant de microxips del món és Taiwan; gairebé les tres fàbriques més importants produeixen el 60% de la producció a escala mundial i això ha generat una batalla geopolítica entre EEUU i la Xina pel control de la tecnologia. Per tant, tenim una gran amenaça també amb els colls d’ampolla existents en la complexa cadena de subministrament a nivell planetari, que en un moment determinat pot aturar la producció de moltes indústries a escala mundial.
D’altra banda, ens trobem immersos en un procés global de transformació digital i qui no pugi al tren de la digitalització perdrà tota la seva competitivitat. En aquest sentit, caldrà formar els treballadors en actiu en competències digitals i adaptar la planificació curricular dels centres de formació en aquesta mateixa línia. És vital incorporar aquestes competències, per millorar la competitivitat de les nostres empreses. Els Next Generation contemplen recursos per gestionar aquest canvi en skills digitals. I no ens podem oblidar de la importància de seguir amb la formació continuada dels diferents oficis, ja que s’ha detectat molta necessitat de treballadors i treballadores formats i amb coneixements en determinades matèries.
Per un 2022 amb garanties
Des del vessant empresarial-territorial, les nostres empreses també tenen els seus reptes de cara a afrontar un 2022 amb garanties. S’ha posat de manifest que les exportacions lleidatanes en els darrers anys han mantingut el creixement econòmic i, per tant, tenim la garantia d’un teixit empresarial internacionalitzat. Concretament, Lleida disposa de 3.295 empreses exportadores de les quals 968 són empreses exportadores regulars -es considera una empresa exportadora regular aquella que exporta durant 4 anys seguits-. Està demostrat que les empreses internacionalitzades són més competitives que les que no ho són.
Si analitzem els principals subsectors agroalimentaris, tenim el sector porcí que en els darrers anys ha gaudit d’uns excel·lents resultats econòmics pels ramaders i les empreses integradores. Ara bé, en aquests moments, aquest sector té una gran amenaça: evitar l’arribada de la PPA (Pesta Porcina Africana). Fins aleshores el sector ha demostrat una altíssima professionalitat i la capacitat per aplicar mesures de bioseguretat que han permès evitar cap tipus de focus.
El sector de l’oli es troba en un moment excel·lent, un sector que es fonamenta en l’exportació i que l’ampliació de la seva capacitat de producció, gràcies a la implementació del reg, pot generar un impacte econòmic positiu en el territori. Una bona prova d’això ha estat la recent Fira de l’Oli que ha tingut un gran ressò i ha estat tot un èxit de participació.
El sector de la fruita manté la seva tònica positiva. I tot i la disminució de la producció, i per tant, una reducció de les seves exportacions, ha vist com els preus cotitzats han ajudat a aconseguir uns bons resultats especialment pel préssec i la nectarina.
De cara el 2022 tenim uns grans reptes, evidentment el primer com a societat ha de ser la finalització de la pandèmia a escala mundial, cosa que requerirà molta generositat per part dels països desenvolupats. I finalment, ens queda també el gran repte d’aprofitar els recursos econòmics per fer el veritable canvi de model cap a un model competitiu i sostenible d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci.
