La demarcació de Lleida compta avui dia amb més d’una cinquantena d’empreses fabricants de farines i una trentena de companyies fabricants de pinsos; a més d’una desena d’empreses especialitzades en la producció d’aliments compostos de Catalunya. En aquest sentit, i a causa de l’alt volum de producció que es concentra a les nostres terres, ASFAC, l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos, ha traslladat a la Cambra de Comerç de Lleida la necessitat de crear un hub logístic agroalimentari d’abast català i que s’emmarca també dins l’estratègia logística per la internacionalització de l’economia catalana que està desenvolupant CIMALSA, i que identifica clarament un hub logístic agroalimentari a les Terres de Lleida.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya està impulsant el macro-projecte Torreblanca-Quatre Pilans i considera molt important l’especialització d’aquesta àrea industrial en el sector agroalimentari i projecta la construcció d’una estació ferroviària de mercaderies, enllaçada amb els ports de Barcelona i Tarragona. Una instal·lació que permetria la creació d’aquest hub, amb un elevat pool d’empreses d’un sector com aquest, que té un pes molt important a les Terres de Lleida, així com a la resta de Catalunya.
Segons dades d’ASFAC, des del Port de Tarragona arriben anualment més de 4,6 milions de tones de matèries primeres per a pinsos i farines; mentre que al Port de Barcelona, aquesta xifra és de 3,8 milions de tones. Del total, solament el 6% es traslladen via ferroviària, mentre que la resta es fa en camió.
Destacades empreses del sector han traslladat recentment a la nostra entitat la necessitat de crear aquest hub agroalimentari. I som coneixedors que hi ha altres projectes similars en territoris limítrofs a Lleida que s’estan desenvolupant. És per això, que cal impulsar aquesta àrea industrial de manera urgent. Hem de tenir una visió ampla i l’hinderland de Torreblanca-Quatre Pilans ha d’abastar tota la indústria agroalimentària de la Vall de l’Ebre. Es tracta doncs d’un gran projecte estratègic que necessita cercar la complicitat de tots els agents implicats.
Els ports de Barcelona i Tarragona podrien esdevenir socis estratègics, creant un port sec amb una especialització logística en el camp de l’alimentació animal.
Per activar aquest hub logístic agroalimentari també ens cal identificar els interlocutors claus per tal d’exposar-los-hi el caràcter estratègic d’aquesta infraestructura, que podria abastar també empreses agroalimentàries de la Vall de l’Ebre, atès que l’àmbit d’influència no hauria de ser Lleida solament, sinó que també podria tenir un gran impacte a les províncies d’Osca i Saragossa. Així mateix, també caldria conèixer l’opinió d’altres sectors d’activitat industrial lleidatans interessats en aquesta infraestructura logística, per unir esforços i treballar per un objectiu comú.
I no ens podem oblidar que ens cal posar sobre la taula els reptes del sector; com són la manca de recursos humans, a causa de la falta de camioners; l’alineació de la producció amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible; i l’objectiu de maximitzar la reducció de costos logístics i de producció.
Posar en marxa aquesta estació ferroviària permetria, des del punt de vista de la sostenibilitat, eliminar com a mínim al voltant de 80 camions diaris que circulen per l’N-260, amb el consegüent estalvi d’emissions de diòxid de carboni i la reducció de la sinistralitat viària que això suposa.
Des de l’entitat que presideixo estem convençuts que aquesta iniciativa podria esdevenir un autèntic projecte de col·laboració público-privada. I com a Cambra de Comerç de Lleida, una de les nostres tasques és actuar de lobby del món empresarial. I això és el que volem fer. Ara toca alinear-nos amb tots els agents implicats, per aconseguir executar aquest important projecte. Això sí, cal que administracions, empreses i interessats en aquesta instal·lació ens posem a treballar i remem tots en una única direcció per fer d’aquesta instal·lació una realitat: el hub logístic agroalimentari del Sud d’Europa.
