Oficina de Fons Europeus

Prioritats de la Unió Europea

Després de les eleccions europees de maig de 2019, la Unió Europea va establir una sèrie de prioritats que conformen l’agenda política fins a 2024. Aquestes prioritats serveixen per a abordar els principals reptes, tant polítics com econòmics o socials, que s’enfronten la UE i els seus ciutadans.

Les prioritats són el resultat d’un diàleg entre líders de la UE, ministres dels països, institucions de la UE i grups polítics del Parlament Europeu. Al juny de 2019, els líders de la UE van presentar les seves prioritats en l’Agenda Estratègica de la UE per a 2019-2024. Això constitueix la inspiració per a les prioritats polítiques de la Comissió Europea establertes abans de prendre possessió oficialment per a un mandat de cinc anys.

E
Un Pacte Verd Europeu. Europa pretén ser el primer continent climàticament neutre convertint-se en una economia moderna i eficient en l’ús dels recursos.
E
Una Europa adaptada a l’era digital. L’estratègia digital de la UE capacitarà a les persones amb una nova generació de tecnologies.
E
Una economia al servei de les persones. La UE ha de crear un entorn d’inversió més atractiu i un creixement que creï ocupacions de qualitat, especialment per als joves i les petites empreses.
E
Una Europa més forta en el món. La UE enfortirà la seva veu en el món defensant el multilateralisme i un ordre mundial basat en normes.
E
Promoció de la nostra manera de vida europea. Europa ha de protegir l’estat de Dret si vol defensar la justícia i els valors fonamentals de la UE.
E
Un nou impuls a la democràcia europea. Hem de donar més veu als europeus i protegir la nostra democràcia enfront d’ingerències externes, com la desinformació i els missatges d’incitació a l’odi en línia.
Prenent com a referència aquestes sis prioritats, i considerant al seu torn l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, la Comissió Europea ha decidit fer pivotar la seva inversió en els pròxims anys entorn de tres pilars:

Transició ecològica Pacte Verd

Una fulla de ruta per a dotar a la UE d’una economia sostenible i que aborda la transició ecològica entorn a sis pilars.
E

Descarbonització del sistema energètic
– Fonts d’energia alternatives més netes.
– Sector elèctric basat en fonts renovables.

E
Contaminació zero
– Reducció de la contaminació en entorns urbans i rurals.
– Lluita contra la contaminació de l’aire, aigua i sòl.
E
Economía circular
– Mesures d’actuació en tot el cicle de vida dels productes, des de la producció i el consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries.
E

Eficiència energética dels edificis
– Renovació d’edificis públics i privats.
– Pobresa energética.

E
De la granja a la taula
– Cadena alimentària més sostenible.
– Alimentació sana, assequible i sostenible.
E
Mobilitat sostenible i intel·ligent
– Reducció de les emissions procedents del transport.
– Mitjans de transport, combustible i infraestructures més sostenibles.

Transició digital

Les estratègies de la UE en matèria de dades i d’intel·ligència Artificial (IA) busquen animar a les empreses a implantar i desenvolupar aquestes noves tecnologies.
E
Estratègia Europea de Dades, innovació basada en les dades
– Nous sistemes tecnològics i infraestructures que permetin a les empreses aprofitar les oportunitats de l’economia de les dades.
– Incentius per a l’intercanvi de dades.
– Espais comuns de dades en àmbits estratègics i interès públic.
E

Intel·ligència artificial
– Ecosistema d’excel·lència al llarg de tota la cadena de valor.
– Ecosistema de confiança.

Reindustrialització

La Unió Europea ha identificat sis cadenes de valor estratègiques per a impulsar la competitivitat industrial que, a demés de contribuir a les transicions ecològica i digital, impulsin una major autonomia davant a potencies de tercers Estats. Els principals sectors relacionats amb aquestes son: automoció, energia, salut i tecnologia.
E
Ciberseguretat
– Intercanvi d’informació sobre amenaces, vulnerabilitat i incidents.
– Desenvolupament de mecanismes de seguretat per a aplicacions crítiques i serveis essencials.
E
Salut intel·ligent
– Espai Europeu de Dades sobre la Salut.
– Plataforma d’inversió de la UE per a la salut intel·ligent.
E
Indústria amb baixos nivells de CO₂
– Transformació ecològica de la indústria mitjançant tecnologies clau.
– Indústria de baixes emissions.
– Indústria intel·ligent – Indústria 4.0.
E
Internet de les Coses (IoT)
– Ecosistema comú, segur i de confiança de dades.
– Infraestructura europea Cloud.
– Infraestructura industrial 5G.
E
Sistemes i tecnologies d’hidrogen
– Full de ruta per a la futura economia europea de l’hidrogen.
– Marc regulador.
E
Vehicles connectats i autònoms
– Inversions en motors elèctrics, emmagatzematge d’hidrogen i piles de combustible.
– Inversió en noves infraestructures (estacions de recàrrega, per exemple).

Marc General dels Fons Europeus

Marc Financer Plurianual 2021-2027

El marc financer plurianual (MFP) de la Unió Europea és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període determinat.

El pressupost de la UE és diferent dels pressupostos nacionals. La UE no finança directament l’assistència sanitària o l’educació, com tampoc finança la policia o les forces armades. La seva lògica és paneuropea, no nacional. La seva petita grandària en termes relatius li permet concentrar-se en aquells àmbits en els quals aporta un elevat valor afegit per a la UE. El pressupost de la UE no pretén finançar iniciatives que els Estats membres podrien finançar per sí mateixos. La seva raó de ser és que hi ha activitats que s’han de finançar perquè la UE pugui funcionar o perquè poden dur-se a terme de forma més econòmica i efectiva mitjançant el finançament col·lectiu del pressupost de la UE.

Fins avui hi ha hagut cinc marcs financers plurianuals (MFP). Amb el Tractat de Lisboa, el MFP va passar de ser un acord interinstitucional a ser un acte jurídicament vinculant. Establert per a un període mínim de cinc anys, el MFP ha de garantir l’evolució ordenada de les despeses de la Unió dins del límit dels seus recursos propis. Preveu disposicions que el pressupost anual de la Unió ha de respectar, amb el que s’estableixen les bases de la disciplina financera. I cosa que és més important, el Reglament sobre el MFP estableix límits màxims de despesa per a grans categories de despesa, anomenades rúbriques.

Després de ser formalment aprovat al desembre tant pel Consell Europeu com pel Ple de l’Eurocambra, el Marc Financer Plurianual per al període 2021-2027 que va entrar en vigor el passat 1 de gener. No obstant això, els fons del nou pressupost europeu no es podran començar a comprometre fins que s’adopti la resta de la legislació sectorial pertinent.

Repartiment del Pressupost del MFP 2021-2027

En relació amb el Marc Financer Plurianual anterior, cal destacar el reforç i la creació dels següents programes:
E
Amb la finalitat de donar suport a la transició digital, s’estableix un nou programa de finançament, Europa Digital, destinat a fomentar la implantació a gran escala i l’assimilació de tecnologies digitals clau.
E
El nou Programa «La UE per la Salut» proporcionarà una base sòlida per a l’actuació de la UE en l’àmbit de la salut, tenint en compte l’après durant la pandèmia de COVID-19.
E
En l’àmbit de la recerca i la innovació, el programa Horitzó Europa es beneficiarà d’un important increment.
E
El suport a la migració i la gestió de les fronteres també s’ha reforçat considerablement, en particular per a sufragar fins a 10 000 guàrdies de fronteres que estaran a la disposició de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes d’aquí a 2027.
E
En l’àmbit de la seguretat i la defensa, es crearà un nou Fons Europeu de Defensa.
E
També es reforçaran els programes per a joves, com Erasmus+ i el Cos Europeu de Solidaritat.
E
Per a fer costat a les regions amb elevades emissions de carboni més vulnerables en la seva transició cap a una economia climàticament neutra, s’ha creat un nou Fons de Transició Justa.
El pressupost a llarg termini de la UE continuarà finançant-se a través de les conegudes fonts d’ingressos del pressupost de la UE:
E
Ingressos per duana.
E

Contribucions dels Estats membres basades en l’impost sobre el valor afegit (IVA).

E

Contribucions basades en l’ingrés nacional brut (RNB).

A més, a partir de l’1 de gener de 2021, s’introduirà una nova contribució nacional basada en residus d’envasos plàstics no reciclats com a font d’ingressos del pressupost de la UE. Així mateix, a partir de juny de 2021 es presentarà la proposta sobre noves fonts d’ingressos vinculades a:
E
Un mecanisme d’ajust de la frontera de carboni.
E
Un gravamen digital.
E
Un sistema de comerç de drets d’emissió de la UE.
E
Un impost sobre transaccions financeres.
E
Una contribució financera vinculada al sector empresarial.
E

Una nova base comuna de l’impost de societats.

Pla Europeu de Recuperació Next Generation EU

La Unió Europea ha posat en marxa el Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU, per la seva denominació en anglès) com un instrument extraordinari per a la recuperació de la Unió Europea dels greus efectes generats per la pandèmia de COVID-19. Aquest Pla està compost per un conjunt d’eines, l’import total de les quals ascendeix a 750.000 milions d’euros que la Comissió Europea haurà de captar en els mercats financers mitjançant emissions de deute, utilitzant com a garantia el Marc Financer Plurianual (MFP).

L’import total de 750.000 milions d’euros es distribuirà a través d’ajudes directes i préstecs. El seu desemborsament estarà subjecte a la condicionalitat derivada del compliment de les recomanacions de política econòmica que la Unió Europea estableix en el marc del Semestre Europeu per als Estats membres, inclosa Espanya.

E

Mecanisme de Recuperació i Resiliència. La peça central de Next Generation EUamb 672.500 milions d’euros en préstecs i subvencions disponibles per a donar suport a les reformes i inversions empreses pels països de la UE. L’objectiu és mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia del coronavirus i fer que les economies i societats europees siguin més sostenibles, resilients i millor preparades per als desafiaments i oportunitats de les transicions ecològiques i digitals. Els Estats membres estan treballant en els seus plans de recuperació i resiliència per a accedir als fons del Fon de Recuperació i Resiliència.

E

Assistència per a la recuperació de la cohesió i els territoris d’Europa (REACT-UE).Next Generation EU també inclou 47.500 milions d’euros per a REACT-EU. Es tracta d’una nova iniciativa que continua i amplia les mesures de resposta a la crisi i reparació de crisis adoptades a través de la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus i la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus Plus. Contribuirà a una recuperació verda, digital i resilient de l’economia. Els fons es destinaran a – el Fon Europeu.

E

Mecanisme de Transició Justa. Està dissenyat per a ajudar les regions més vulnerables a fer front als efectes socioeconòmics de la transició cap a la neutralitat climàtica. Formen part d’ell un Fon de Transició Justa, un règim de transició justa en el marc deInvestEU i un instrument de préstec al sector públic.

E

Horitzó Europa. Dotació addicional a Horitzó Europa, que constitueix el Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027. En concret, suposa la iniciativa principal de la Unió Europea per al foment de la recerca i la innovació des de la fase conceptual fins a la introducció en el mercat, i serveix de complement al finançament nacional i regional.

E

Desenvolupament Rural. Es reforça el Fon Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural per a ajudar les zones rurals a escometre els canvis estructurals necessaris d’acord amb el Pacte Verd Europeu i aconsegueixin les ambicioses metes fixades en les noves estratègies de biodiversitat i de la granja a la taula.

E

RESCEU. És part del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea. Garantirà que la Unió Europea estigui ben equipada per a fer costat als membres i als ciutadans quan les capacitats nacionals es vegin desbordades. En particular, la UE constituirà reserves de material mèdic, vacunes i tractaments terapèutics per a lluitar contra el coronavirus i personal sanitari.

E

InvestEU. Basat en el reeixit model del Pla d’Inversions per a Europa, el Pla Juncker, que va mobilitzar més de 500 000 milions d’euros en el període 2015-20, cerca desencadenar una nova ona de més de 372 mil milions d’euros en inversions, utilitzant una garantia pressupostària de la UE, donant un impuls addicional a la inversió, la innovació i la creació d’ocupació a Europa durant el període 2021-27. El Fon InvestEU combina 13 instruments financers de la UE gestionats de forma centralitzada i el Fon Europeu per a Inversions Estratègiques (FEIE) en un sol instrument.

Contacta

Si vols més informació sobre els l’Oficina de Fons Europeus pots posar-te en contacte amb Jordi Quejido ( 973 23 61 61 jquejido@cambralleida.org o omplir el formulari següent:

14 + 10 =